Llegint els treball d’alguns alumnes meus, he topat amb una entrevista a la Maria Teresa Codina, la que fou directora de l’escola Talitha, una de les primeres en recuperar l’esperit de l’escola nova catalana. Reprodueixo un fragment perquè m’ha fet il·lusió veure reflectit exactament el que us he explicat aquest any sobre la importància del treball en la vida, i com cal afrontar-lo. També representa allò que la mercantilització de l’educació està fent desaparèixer: el gust per la vida.
És vocacional un bon mestre?
Depèn del que entenguis per vocacional. Té molt mala fama lo de la vocació... A veure, un bon mestre ha de disfrutar amb la seva feina. A veure, a l’escola, o t’ho passes molt bé, o t’ho passes molt malament, i això jo ho he vist en companys i companyes meves i fins i tot també m’ha passat a mi mateixa. Quan l’escola funciona malament t’ho passes molt malament. L’escola agafa molt la persona. Llavors has de tenir molt domini de la matèria, del que t’envolta, de tu mateix per arribar a ser conscient i a progressar i a disfrutar amb això. Penso que s’ha de disfrutar amb l’educació. També és molt important la relació de l’equip de mestres. Amb el treball en equip, penso que és molt important la gratificació i la satisfacció. Hi ha d’haver un equilibri de satisfacció i eficiència. (...) Si cada dia estàs esperant per plegar, si arriba el dilluns i ja vols que sigui divendres, si comences el curs i estàs desitjant que arribi l mes de juny, plega, plega...”
És vocacional un bon mestre?
Depèn del que entenguis per vocacional. Té molt mala fama lo de la vocació... A veure, un bon mestre ha de disfrutar amb la seva feina. A veure, a l’escola, o t’ho passes molt bé, o t’ho passes molt malament, i això jo ho he vist en companys i companyes meves i fins i tot també m’ha passat a mi mateixa. Quan l’escola funciona malament t’ho passes molt malament. L’escola agafa molt la persona. Llavors has de tenir molt domini de la matèria, del que t’envolta, de tu mateix per arribar a ser conscient i a progressar i a disfrutar amb això. Penso que s’ha de disfrutar amb l’educació. També és molt important la relació de l’equip de mestres. Amb el treball en equip, penso que és molt important la gratificació i la satisfacció. Hi ha d’haver un equilibri de satisfacció i eficiència. (...) Si cada dia estàs esperant per plegar, si arriba el dilluns i ja vols que sigui divendres, si comences el curs i estàs desitjant que arribi l mes de juny, plega, plega...”
3 comentaris:
Té tota la raó, i per això jo puc dir que després de haver estudiat aquests dos anys Integració Social, i estar treballant ja més d'un any en l'ofici, he descobert la meva autentica vocació i per fi després de molts anys sense saber que podria estudiar, o si voldria seguir estudiant ( per que en un principi no volia anar a la universitat), he decidit seguir estudiant al meu ritme, es clar, a l’ universitat, i tinc molt clar, que el que vull estudiar és Educació Social, per que és lo que realment m'agrada fins i tot no m’importa fer hores extres, de vegades les faig per que vull i per que estic a gust i ni les cobro, sempre amb un control clar.
De vegades es dur el treball, no ho puc negar, però per lo general els dies passen ràpid i no estic desitja’n agafar les vacances, que per cert les agafo el dia 15 de juliol i no sé que faré sense estudiar ni treballar, quin horror!!
Bon estiu a tots!!
Ahir em vaig portar un disgust, amb tú. Ja ho saps.
Ja ho sé , la veritat es que em vaig en recordar de quan vas dir a principi de curs que per una o dos dècimes no es deixava a ningú fora.I és curiós però just em toca a mi, que per dos dècimes podria estar fora , però encara tinc un raig d’esperança ,si finalment es veritat i baixen una mica la nota de l’any passat.
Ja veurem, si entro us informaré a tots, que per cert Albert, crec que tinc malament el teu mail, així que si me’l pots tornar a passar per aquí sisplau, per que tinc a tots els profes menys a tu.
I per últim et tinc que dir que ha sigut un plaer ser la teva alumna durant aquest últim any, l’últim dia no em vaig poder acomiadar com hagués volgut. De veritat que has sigut i ets un professor genial, i m’has motivat moltíssim a l’hora de seguir estudiant. Gràcies per tot!!!
I desitjo que t’hagi agradat el poema i l’acrònim per que l’hem fet de tot cor. I sé que no sóc l’única que pensa així.
Desitjo que vagi tot molt bé! Ho mereixes! Bones vacances!
Publica un comentari a l'entrada