2n Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya

La Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya convoca enguany el 2n Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya sota el lema “Un sector al servei de les persones”. L'objectiu d'aquest congrés és propiciar una reflexió col·lectiva sobre els valors, els reptes i les oportunitats de les entitats socials del nostre país que treballen per la inclusió, la cohesió i la participació social.
Data: 26 i 27 de març de 2009Lloc: L'Hospitalet de Llobregat. La Farga de l'Hospitalet. C/ Barcelona, 2
Web del Congrés

Bienvenidos a la crisis 2009

Si, mi querido contribuyente, o sujeto pasivo como prefieras, mas vale que te vayas preparando, porque ya nos tienen reservada unas subidas, como siempre por encima del índice de precios al consumo. Por cierto, a ti te revisan el sueldo cada año y te lo actualizan al Ipc?, No verdad? Y da gracias que no vayas a la calle. Pues nada que sepas que todas estas subidas, estan auspiciadas o permitidas por nuestros dirigentes, esos que les pagamos el sueldo cada mes, y esos que no saben ni a cuanto está el salario mínimo interprofesional y ni les importa.
Tomar nota de las subidas: luz 3,8%, gas, un 3,6%; trenes, un 4%; metro, un 5,75%. Bueno pues ahora que ya estás lo suficiente cabreado, sigue viendo el fútbol o tu reality show. Ya sabes, eres un sujeto pasivo y así tiene que seguir siendo. Nunca te manifiestes y se un buen ciudadano.

Los derechos laborales, un obstáculo para los empresarios españoles en Marruecos

LOS DERECHOS LABORALES, UN OBSTACULO PARA LOS EMPRESARIOS ESPAÑOLES EN MARRUECOS
La idea de hacer las maletas y asentarse en países empobrecidos como Marruecos en búsca de una mano de obra barata ha desaparecido. La crisis también afecta a este país, aunque de otra manera.

Redacción (19/02/2009)
Empresas agrícolas españolas afincadas en Marruecos, como Hortupal, sólo se plantean ahorrar, para después cerrar y volver a casa, debido a que la crisis, que afecta a toda la riqueza mundial, también azota este país aunque de distinta forma.

El principal problema, según señalan desde la compañía, son los sindicatos que, desde su creación hace un año, han provocado que los agricultores se sientan presionados y amenazados. "Nos convocan una huelga por cualquier cosa", comenta Joaquín, socio de la firma. "Nos está salvando el encarecimiento de la judía en España. El campo está muy difícil, y los que vivimos en este país nos vemos desprotegidos. Hay que ir con pies de plomo", continúa.

Salario mínimo y horarios justos

Aún así, señala Bautista Rams, último agricultor que llegó a Agadir, reconoce que el mercado marroquí es ventajoso, ya que persiste el bajo coste de la mano de obra que cuesta menos de cinco euros la hora (52 dirhams), y el buen tiempo casi todo el año.

Bautista reduce el problema de los sindicatos a una cuestión de diálogo. "Me siento integrado, hay que adaptarse, no se puede venir con arrogancia como hacen otras personas".

Por su parte, el presidente de la Confederación Democrática de Trabajadores en la región, Abdela Rahmunes, defiende que los sindicatos se limitan "a velar por el respeto de las horas trabajadas y el salario mínimo".

http://www.canalsolidario.org/web/noticias/noticia/?id_noticia=10873

No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix.La crisi és la millor benedicció que pot esdevenir a persones i països,perquè la crisi porta progressos.
La creativitat neix de l'angoixa com el dia neix de la nit.Es la crisi on neix la inventiva,els descobriments i les grans estratègies.Qui supera la crisi se supera a si mateix sense quedar "superat".Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries,violenta el seu propi talent i respecta més els problemes que les solucions.
La verdadera crisi és la crisi de la incompetència.
El problema de les persones i els països és la peresa per trobar les sortides i solucions.Sense crisi no hi ha desafiaments,sense desafiaments la vida és una rutina,una lenta agonia.Sense crisi no hi ha mèrits.Es en la crisi on aflora el bo i millor de cadascú,perquè sense crisi tot vent és carícia.
Parlar de crisi és promoure-la,i callar en la crisi és exaltar el conformisme.
En comptes d'això,treballem dur .Acabem d'una vegada amb l'única crisi amenaçadora:La tragèdia de no voler lluitar per superar-la.

Albert Einstein

http://www.soymayornoviejo.com/4/108/ofertas-empleo-abstenerse-mayores-45-anos.html

aquest es l'enllaç del comentari de gent major de 45 anys.

si no surt ja ho tornare a intentar...

Primer de tot demanar disculpa als companys que ahir dimarts tenien q comentar la notícia qu avui penjo.

Crec que encara no ha sortit aquest col•lectiu per el blog, a classe si que ja l'hem tocat més d'una vegada.

El que escriuré i el que ja està escrit no ens vindrà pas de nou, però a vegades m'agafen aquells dies reflexius, que avui és un d'ells, i com que no sabia quin col•lectiu tractar he pensat que seria bó tocar el gran nombre de parats majors de 45 anys a l'hora de formar part en la població activa al món laboral.

El percentatge europeu, com diu el text supera un 51% de gent inscrita a l'Atur, i com no, a Espanya ho superem.

Les causes que destaca el text del per què hi ha aquestes dificultats entre aquest sector d’edat, és per una falta de conciència social per part dels empresaris, sindicats, poders públics i de la pròpia societat, i altres causes que les anomena en l’enllaç on a peu del text la deixarè.

La veritat que és una situació "incomprensible" (entre cometes perque amb ulls capitalistes si que s'entén) ja que quan un va a buscar feina, el primer que et demanen és: la formació acadèmica peró tot seguit et demanen sempre un mínim d'experiència de 2 anys.

Aquí és on entra la meva il•lògica lògica, aquest col•lectiu té sobradament hores i hores i anys de experiència en el seu àmbit laboral, on el seu bagatge aportaria maduresa a molts llocs de treball, on aquests guanyarien en productivitat i en resolució de conflictes.
I una altre paradoxa, és que el sistema econòmic actual vol posar en vigor allargar fins als 70 anys l’edat de jubilació, si als 45 anys ja no som persones capacitades per cobrir un lloc de treball, doncs sumem-li 20 anys més,… si em toques viure de ple aquesta sictuació, ja em veig fent cua davant la porta de Càritas.


Montse Soler

Los barceloneses mayores de 65 años tendrán ayudas para adaptar sus hogares

Las personas mayores de 65 años con problemas de autonomía personal en sus casas son las beneficiarias del plan que han firmado Generalitat y Diputación de Barcelona para la realización de pequeñas obras en viviendas que permitan a sus inquilinos mejorar su calidad de vida y evitar su exclusión social.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=587616&idseccio_PK=1021

Una buena noticia pero si la leeis toda os dareis cuenta que siempre hay un pero, porque han de pedir la ayuda y se la tienen que conceder, pero la pregunta es ¿ se las concederan en un corto plazo o cuando no las necesiten..?

Ana Rodriguez