Primer de tot demanar disculpa als companys que ahir dimarts tenien q comentar la notícia qu avui penjo.
Crec que encara no ha sortit aquest col•lectiu per el blog, a classe si que ja l'hem tocat més d'una vegada.
El que escriuré i el que ja està escrit no ens vindrà pas de nou, però a vegades m'agafen aquells dies reflexius, que avui és un d'ells, i com que no sabia quin col•lectiu tractar he pensat que seria bó tocar el gran nombre de parats majors de 45 anys a l'hora de formar part en la població activa al món laboral.
El percentatge europeu, com diu el text supera un 51% de gent inscrita a l'Atur, i com no, a Espanya ho superem.
Les causes que destaca el text del per què hi ha aquestes dificultats entre aquest sector d’edat, és per una falta de conciència social per part dels empresaris, sindicats, poders públics i de la pròpia societat, i altres causes que les anomena en l’enllaç on a peu del text la deixarè.
La veritat que és una situació "incomprensible" (entre cometes perque amb ulls capitalistes si que s'entén) ja que quan un va a buscar feina, el primer que et demanen és: la formació acadèmica peró tot seguit et demanen sempre un mínim d'experiència de 2 anys.
Aquí és on entra la meva il•lògica lògica, aquest col•lectiu té sobradament hores i hores i anys de experiència en el seu àmbit laboral, on el seu bagatge aportaria maduresa a molts llocs de treball, on aquests guanyarien en productivitat i en resolució de conflictes.
I una altre paradoxa, és que el sistema econòmic actual vol posar en vigor allargar fins als 70 anys l’edat de jubilació, si als 45 anys ja no som persones capacitades per cobrir un lloc de treball, doncs sumem-li 20 anys més,… si em toques viure de ple aquesta sictuació, ja em veig fent cua davant la porta de Càritas.
Montse Soler
PROJECTE DAOR
Fa 5 anys
2 comentaris:
No es necesario redundar en las múltiples contradicciones del sistema económico también para las personas mayores de 45 años. Tanto el texto como Montse lo ponen plenamente de manifiesto.
Si, como sabemos, las condiciones del trabajo, que no el trabajo en sí mismo, son causa de diversas enfermedades, la falta del mismo en edades en las que en principio las personas han adquirido mayor madurez psicológica y cuentan con un bagage para transmitir a las nuevas generaciones, es origen también del aumento de patologías psicosomáticas que se añaden a las dificultades económicas, la falta de expectativas (también para los hijos, que contemplan en sus padres su propio futuro), el deterioro de las relaciones sociales y familiares y el aislamiento, en esta sociedad fuertemente estructurada alrededor del trabajo.
La falta de alarma social y también de reivindicaciones colectivas se suman a la falta de concienciación política, de coherencia de las propias administraciones públicas y de medidas concretas y efectivas que no premien a las empresas por contratar a menores de 30 en detrimento de los mayores de 45 y que fomenten la creación de empleo digno como el mejor de los tratamientos contra la depresión, no de la subsidiariedad en esta cultura empresarial de la precariedad que prescinde de la riqueza y la eficiencia que aporta la experiencia.
Lejos estamos de los "Consejos de Ancianos" a los que recurrir para nutrirnos de su saber. Las nuevas tecnologías nos hacen más "modernos" y amplían nuestro conocimiento, pero no nuestra sabiduría.
Elena Lobo
No trobo gens justa aquesta situació en la que s’hi troben les persones de més de 45 anys. Crec que precisament és una edat en la qual pots aportar molts coneixements (depenen de la teva trajectòria professional) i maduresa pel que fa al teu comportament. Sempre hi ha hagut empreses que han preferit gent inexperta per formar-la a la seva conveniència, evitant que el treballador s’incorpori a la feina fent servir una metodologia de treball que ve arrossegant de la seva feina anterior (es pot donar que sigui la competència).
Segons l’article hi ha diverses causes que expliquen aquest fet, però pot ser la principal seria tan simple com que algunes empreses s’estimen més la gent jove per que posen menys impediments en el tipus de contracte, a cobrar un sou mínim o a treballar durant més hores del compte, per pur desconeixement o conformisme... Però tenint en compte el moment que estem passant de crisis, penso que qualsevol persona de qualsevol edat es conformaria amb un sou mínim i unes condicions de feina precàries abans d’estar a l’atur. Fins i tot, molta gent de més de 45 amb estudis universitaris (psicologia, dret, etc) ha hagut de baixar el llistó i buscar feines d’una categoria inferior.
Publica un comentari a l'entrada