Fins ara, mai m’havia parat a pensar que dintre del percentatge del fracàs escolar espanyol fos necessari diferenciar el gènere, o millor dit, que el gènere fos determinant... potser si que és una noticia incomoda per alguns, però hem de defensar la veritat i la veritat és ciència, no?.
I és que en aquesta estadística té molt a veure el concepte d’OPORTUNITAT. A mida que la dona ha anat guanyant en autoestima i ha anat deslligant-se dels seus rols de dedicació a la família i a la llar, s’ha vist amb forces de demostrar-se a si mateixa les seves capacitats; l’esforç, el sacrifici, la responsabilitat, l’organització, l’habilitat de tirar endavant diverses tasques a l’hora, o la voluntat, han estat traslladats al context educatiu.
Estic d’acord en que el fet d’esquivar carreres tècniques o d’enginyeria, vingui determinat perquè les dones persegueixen carreres compatibles amb el seu projecte de formar una família. Pot ser ara, hi ha més dones universitàries perquè donen preferència als seus estudis. També penso que ens agraden ben poc les carreres on esdevé la competitivitat i desemboquen en feines on el principal objectiu és la superació en l’escala social i material. Preferim carreres relacionades amb la cura de les persones, l’educació, ...encara que aquestes feines no estiguin ben remunerades en comparació amb les carreres tècniques.
No és casualitat que observem en moltes ocasions que les nenes maduren abans que els nens, són més “espavilades”. I per tant, és ben cert que prenen consciència molt abans de la importància que té la formació i l’èxit escolar. És una qüestió estrictament cultural. Penso que els components socials i emocionals se situen per sobre de les diferencies biològiques.
Estic d’acord en que el fet d’esquivar carreres tècniques o d’enginyeria, vingui determinat perquè les dones persegueixen carreres compatibles amb el seu projecte de formar una família. Pot ser ara, hi ha més dones universitàries perquè donen preferència als seus estudis. També penso que ens agraden ben poc les carreres on esdevé la competitivitat i desemboquen en feines on el principal objectiu és la superació en l’escala social i material. Preferim carreres relacionades amb la cura de les persones, l’educació, ...encara que aquestes feines no estiguin ben remunerades en comparació amb les carreres tècniques.
No és casualitat que observem en moltes ocasions que les nenes maduren abans que els nens, són més “espavilades”. I per tant, és ben cert que prenen consciència molt abans de la importància que té la formació i l’èxit escolar. És una qüestió estrictament cultural. Penso que els components socials i emocionals se situen per sobre de les diferencies biològiques.
Cliqueu aquí per anar a la noticia
Respecte a l’educació diferenciada no estic gens d’acord. Tant de temps defensant l’ igualtat... pero us convido a veure el video de la Inger Enkvist, professora de Pedagogía de la Universitat de Lund (Suecia), (defensora de l'educació diferenciada) que va compareixer el passat 3 de febrer de 2009, a la sesió ordinaria de la Comisió d' Educació i Universitats del Parlament de Catalunya per a donar la seva valoració sobre el projecte de la Llei d'Educació Catalana. Vosaltres mateixos podeu fer la vostra reflexió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada